TELÈFON
No hi ha món sinó el que se’ns obre als ulls
en aquest bellíssim estiu: diumenge,
hores lentes de vacances, ullastres,
quietud de plemigjorn, sol esclatant.
Tanmateix, sabem de guerres llunyanes,
i ens parla de vaixells incerts, de rutes
estranyes, el blau oceànic del mar.
Hi haurà més dies i més hores: vida.
Màgica singladura de la veu.
com dringuen enllà les cadencioses
síl·labes de la mare -so primer!;
paraules de saviesa del pare:
partions del mal i del bé… Certesa
cega que el seu món perdura en el nostre.
