Fluctuat nec merguitur
PARÍS
Recordes ara la ciutat del Sena
i un amor ja estrany: aire. Des de dalt
la ciutadella de Sévres, veies néixer
cap a l’est -ara l’un després l’altre-
tots el focs d’artifici d’un catorze
de juliol.
Efímers en el seu instant de cel,
sadollaven els teus ulls breu estona.
No era teva París; l’habitaven, però,
jardins d’arbres sobrats, ocells,
parelles anònimes que mostraven
l’ocult desig.
Era una festa, París! Mentre rèieu
vas fer caure la roba imprescindible:
foc contra foc, els esclats sobre el Sena
pareixien més bells, com un presagi.
Passa el temps, l’amor; el record fluctua
però no s’enfonsa
