Mira —dius tu—, diu l’Estellés:
“No hi havia, a València, dos amants com nosaltres”.
Paraules —dic jo—, car d’amants com qui sigui
n’hi deu haver pertot,
i tots devem fer el mateix
i amb les mateixes ganes.
No ho sé… dic jo…
Mes jo som jo —dius tu—
i l’altre és l’altre,
i cada cosa vol la seva saó.
I potser tens raó…
Saps què et dic?
—dic jo—
Té el paper i la ploma
i sigues tu el poeta!
